Mostra totes les entrades de Frechi

Cant al Ras 2007

cant-al-ras-2007-2.JPG

Benvolguts amics i amigues,

Com cada any per aquestes dates, la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’Associació Cultural Tradició i Música, TraMús, amb el suport de la revista de música i cultura popular Caramella, convoquem l’encontre de cant rural CANT AL RAS, una vetllada que enguany tindrà lloc el proper dissabte 19 de maig i en la qual volem celebrar la nostra estima i passió per la cançó popular de tradició oral.
El pla serà l’habitual: ens fotrem un bon sopar amb productes de la terra, ben arruixat de vi i mistela, i després anirem deixant anar les cançons al cadafal en un ordre que tancarem sobre la marxa mentre anem sopant.
Us esperem.

Informació cantadors: Josep Vicent Frechina (686 35 42 44)
Reserves sopar per a no cantadors (10€): Aureli Castelló (651 83 07 57) – Café L’Infern

Actuació de Tapineria a l’Infern

cafel’infern

plaça de l’església, 11 – Massalfassar

www.massalfassar.org

divendres 27 abril

cicle Temps de Cançó – 23:30

tapineria

en concert

image0021.jpg

Quan la dècada dels vuitanta encara no havia engegat la maquinària que propicià la pràctica extinció de música d’expressió valenciana, hi havia al país un interesantíssim moviment artístic que se’n digué rock mediterrani: Bustamante, Remigi Palmero, Cuixa una mica abans, i Pep Laguarda i Tapineria creuaven amb èxit les ensenyances musicals dels hippies i la psicodèlia amb una frescor i savoir faire que només podia ser atribuïda a la seua filiació mediterrània. Era una mena de Califòrnia centellejant sota la llum d’Altea o de Deià.

L’únic supervivent musical dels tapiners originals, Garri Campanillo, acompanyat de dos excel·lents instrumentistes —Samuel Iborra amb l’harmònica i el polifacètic Josep Vicent Tallada amb guitarres i vents diversos—, rescata ara el nom de la formació històrica per reprendre una aventura musical que parteix d’aquelles arrels i es projecta en futur amb estris molt semblants: bones cançons, guitarres delicioses i una estranya facilitat per governar el temps i fer-lo aturar-se.

En aquests moments, preparen el seu primer enregistrament que es dirà En perill d’extinció. Sobre ell giravoltarà el concert que gaudirem demà divendres 27 a l’Infern i que servirà per inaugurar la nova reforma del local.

Hi esteu convidats.

El Café L’Infern celebrarà el seu 12é aniversari amb els Ovidi Twins

cafel’infern

plaça de l’església, 11 – Massalfassar


dissabte 31 març

12é aniversari de l’Infern – 23:30

 

 

[Sopar d’aniversari 10€. Aforament limitat: cal reservar]

 

oviditwins

 

 

presenten el seu nou disc A Kabotaes

image0012.jpg

 

EL CAFÉ L’INFERN CELEBRARÀ EL SEU 12é ANIVERSARI AMB ELS OVIDI TWINS

Els Ovidi Twins presentaran el seu primer disc A Kabotaes (PM produccions, 2006) el proper dissabte 31 de març al Café L’Infern de Massalfassar. El local celebrarà així el dotzé aniversari de la seua inauguració com a seu oficial de la Colla de Dimonis de Massalfassar.

Els Ovidi Twins són una formació que compta cada dia amb més seguidors —fins i tot tenen un grup de fans que han obert un blog a internet— i això es deu, segurament, a la barreja d’originalitat, experimentació i bon humor amb què fabriquen les seues cançons i les interpreten a l’escenari. Han fet un gènere de la mixtura de gèneres fet que els permet bescanviar estils i sonoritats sense perdre, per això, ni un bri de la seua personalitat musical, una mica en la línia que ostentava l’inoblidable Ovidi Montllor que invoquen al seu nom.

Així conten ells mateixos la seua história:

«Una absurda però èpica nit d’un cap de setmana de l’agost del 2000, a la plaça de Benimaclet estant, bascosos i beguts més que res, sorgí la idea del grup: Per què no ajuntar la tradició de la cançó catalana -partint de la visió que en donà Ovidi Montllor- amb altres tradicions vingudes d’ultramar com el reggae, el rap, l’havanera, o la tecnologia digital? Per què ningú no conta les coses, o les recita, com ho feia Ovidi? Per què no aprofitem les musicalitats més frontereres? Per què experimental ha de ser sinònim d’ avorrit?

Aquella mateixa nit, amb un vell orgue de tecles polsoses i una botella de mistela pel mig, els Twins posaren en pràctica per primera vegada el que l’instint els havia suggerit a cau d’orella. Una improvisació que d’una manera molt primigènia ja apuntava maneres, els tingué ocupats durant un temps que ningú no es molestà a comptar.

La primera maqueta dels Ovidi Twins (Directes a l’Escenari, autoeditat 2004) fou gravada al pub L’Escenari d’Alcoi, inaugurat curiosament pel mateix Ovidi. En el marc del segon Moniatic Circus Festival , els panicalers els hi convidaren a tocar la nit del 15 de Juliol del 2004. Per tal que en quedara testimoni s’havien anat enregistrant les actuacions de tots els grups que participaven al festival, i la gravació fou un generós regal dels alcoians. La sort els afalagà, a més, amb un entorn encantador i un públic totalment atent i seduït. Aquell fou un concert que els Twins mai no oblidaran. “Hem conegut la màgia, i fou a L’Escenari”, ha dit un dels dos. “A mi el nuvolet em va durar una setmana”, comenta l’altre. La maqueta, sortosament, ha circulat de manera generosa, en CDs copiats, tan legítims com qualsevol dels originals.

El seu primer disc oficial es titula A Kabotaes, l’obra vol ser una expressió sincera de l’estat actual del duet. Gravat a La Bitxa , al barri de Marxalenes, el repertori reflecteix els diferents estils que els bessons practiquen: des de la clàssica napolitana de cantautor —representada pel tema que obri el disc i li dóna nom— passant pel reggae de “ La Carxofa ” o “De Safari”, per l’havanera-pop d’“Els Borrellons”, el rebètic Lo-Fi d’ “Els carrers de Torrefiel”, el tango havanerat de “Temps Mort”, la cançó recitada, o més bé dialogada, d’”Arròs en Fesols i Naps”, en una particular revisitació d’Ovidi, o la nadalenca dancehall de “Ja ve nadal”.

A Kabotaes compta amb les col·laboracions de les soulatacaes, les magnífiques Anna, Manoli i Marga, del grup Soul Atac, que els han regalat la seua energia per a “ La Carxofa ”. També podran fardar del duet entre dues de les millors goles valencianes: Miquel Gil i el cantaor xativenc Pep El Botifarra, embolcallats per una hipòtesi sonora sobre la música popular, una de les apostes del disc.

En fi, aquestes són més o menys les aventures que han ocorregut fins arribar a aquest punt. Qui sap què espera a aquests dos entranyables germans, que l’única cosa que desitgen és deixar una miqueta de felicitat en els corets del seu públic».

Òscar Briz Presenta el seu nou disc a Massalfassar

cafel’infern

plaça de l’església, 11 – Massalfassar

www.massalfassar.org

divendres 23 febrer

cicle Temps de Cançó– 23:30

òscarbriz

presenta el seu nou disc Quart Creixent


ÒSCAR BRIZ PRESENTA EL SEU NOU DISC A MASSALFASSAR

Aquest divendres el cantautor valencià Òscar Briz presentarà el seu últim treball al Café L’Infern de Massalfassar, dintre del cicle Temps de Cançó.

Quart Creixent (Ventilador Music, 2007) és el quart projecte de Briz en solitari, després de la seua tornada al País Valencià ara fa vuit anys. Abans, durant els anys vuitanta, Òscar Briz havia liderat el grup Banderas de Mayo i, més tard, havia girat per Austràlia amb el The Whitlams,

“ Quart Creixent és un disc en el que torne a proposar un canvi, per si algú s’hagués acomodat a un cert tipus de so d’Òscar Briz, el disc barreja so acústic, gravat sota la llum de la lluna en plena natura, amb molta programació electrònica. En el pla literari però, continua la reivindicació d’un ésser humà més noble, capaç de rebel·lar-se, de dir no a un tipus d’existència imposada, desarrelada del planeta on vivim i amputadora de moltes de les millors opcions que té la humanitat. Tot això, dit amb uns ritmes i una musicalitat que de segur no us han de deixar indiferent”explica el cantautor a la seva web.

Quart Creixent és un treball que barreja estils musicals molts diversos amb lletres marcadament reivindicatives allunyant-se així una mica del cànon habitual en l’àmbit de la música pop: “faig un determinat tipus de lletres i sóc conscient que la protesta no acaba d’estar ben vista a la música pop. El pop és sobretot hedonista. Ningú vol que l’emprenyen ni que li expliquen coses”, accepta Briz en una entrevista a la revista Enderrock.

Música amb consciència, doncs, però també pop de primera interpretat per un dels músics més lúcids i singulars de l’escena valenciana actual. La cita tindrà lloc el proper divendres 23 de febrer a les 23:30 des del Café l’Infern de Masssalfassar (l’Horta).

image0011.jpg

Comencen les Nits de Mil Dimonis

·

cafél’infern
plaça de l’església 11 – Massalfassar – www.massalfassar.org

dijous 9 novembre – 22:30

presentació dels llibres


Xavier Aliaga

Si no ho dic, rebente. Editorial Moll, 2006

Si no ho dic, rebente és alhora una bella història d’amor i una sàtira ferotge de la societat valenciana i les seves classes dirigents, per bé que les infàmies que hi són denunciats (especulació urbanística, degradació cultural, cobdícia sense fre) la fan vàlida a tot arreu. Amb uns personatges memorables i contada amb un nervi narratiu de gran vivesa, Si no ho dic, rebente constitueix el brillant debut de Xavier Aliaga en el gènere de la novel·la, que atraparà inevitablement el lector des de la primera pàgina fins al final.

Salvador Company

Lawn Tennis. Editorial Moll, 2006

L’elegància, la precisió, la sofisticació i el refinament són les característiques principals de la prosa de Salvador Company, i constitueixen les senyes d’identitat d’una escriptura que, amb aquest Lawn Tennis, s’endinsa amb exigència pel territori dels matisos.

Les quatre històries contingudes a Lawn Tennis admeten un mateix resum argumental. La catàstrofe de la Guerra Civil espanyola, i sobretot els densos silencis i els oblits voluntaris o involuntaris que s’han generat al seu voltant, són revisats i posats en qüestió des del moment actual per uns personatges que senten l’afany de reconstruir la veritat sobre el passat per poder entendre millor el seu present.