Quatre lletres sobre Massalfassar; història i costums

Localització i accés

La localitat de Massalfassar està situada 10 km al nord de la ciutat de València i a 3 km de la platja, quasi a mig camí entre València i Sagunt. Sobre un terme de 2,8 km quadrats d’horta molt fèrtil i totalment plana.

El nucli urbà està situat a 9 metres d’altitud sobre el nivell del mar i està poblat actualment per unes 1400 persones valencianoparlants ja que pràcticament no hi ha hagut immigració.

Per poder arribar-hi:

Per als militants de la causa ciclista, els camins de d’horta són ideals per arribar, a més que pel nostre terme passava l’anomenada Via Xurra, que en un bon tram del seu recorregut és ara un carril bici ideal per vindre des del Sud: València, Alboraia Almàssera, etc., o des
del Nord: Puçol o El Puig.

En tren es pot utilitzar la parada de Massalfassar-Albuixech que us deixa a 5 minuts del poble.

A Museros hi ha una parada del Metro que amb una alta freqüència ens pot deixar al poble veí, i amb un passeig de 15′ arribem a Massalfassar.

* per a accedir per carretera des de la ciutat de València per l’autopista A-7 i agafeu l’eixida de Massalfassar i La Pobla de Farnals
* per la carretera nacional 340, a l’altura de Museros hi ha una entrada a Massalfassar
* i pel by-pass agafarem l’eixida de Nàquera, Montcada i Massamagrell, direcció Massamagrell fins arribar a Massalfassar

Història del poble

Sense saber ben bé l’origen del poble a falta de la troballa de restes arqueològiques o referències documentades, tots els que han buscat l’origen del poble, arriben a la conclusió de l’existència d’un gran mas, no es sap si dels romans o anterior, el que sí és segur és que amb la conquesta musulmana estigué una alqueria o nucli moro fins el 1237-38 data en que va ser conquistat pels cristians i que va anar engrandint-se fins avui. L’evolució del seu nom moro és el que ens ha arribat.

Com fou típic a l’edat mitjana, el poble anà passant de mans d’uns senyors a altres inclosa la cessió del terç delme a la Cartoixa de la Vall de Crist d’Altura. Arribem a 1610 que amb 120 habitants, comença a funcionar la primera església a la localitat, filial de la de Massamagrell, i que fou ampliada del 1682 al 1698. En 1746 es construeix el campanar i posteriorment l’església que estigué retocada a principi del segle XX a causa d’un incendi, fou ampliada pels anys 70 i ha tornat a estar ampliada en 1998.

A l’any 1800, el poble era habitat per 700 persones y al 1900 comptava amb 900. El moment amb més població estigué pels anys 1970 que el poble arribà a sobrepassar els 1600 habitants.

Costums i tradicions

Encara que el terme de Massalfassar té platja, els seus habitants sempre han viscut productivament d’esquenes a la mar, possiblement degut a la facilitat d’aconseguir jornals o bones collites treballant al camp. Al terme, antigament es va conrear arròs a l’antiga marjal (avui polígon industrial), també hi hagué vinyes, oliveres, forment i cotó d’entre d’altres fins arribar a hores d’ara que predomina la taronja. Encara que la gent del poble era eminentment llauradora, això ha canviat i ja és ben poca la gent que depén exclusivament de la terra.

A la postguerra, el poble per les seues característiques de llaurador i situat entre les vies del tren d’Aragó i Barcelona a València, estigué un nucli molt actiu de l’estraperlo. Pràcticament hi estava implicat tota la gent, ja que des de Massalfassar operaven una dotzena de caps estraperlistes i pel poble passaren un bon grapat de mercaderies i diners. D’aquesta activitat no queden més que els records ja que no va servir més que per poder menjar bé i tindre quatre duros per a poder anar de festa i al cine.

Gastronomia

Parlant de gastronomia, si busquem algun menjar típic d’abans, haurà de ser alguns menjars per encàrrec i altres haurem de buscar algun familiar dels antics cuiners que haja conservat el costum de cuinar-los. A Massalfassar, hi havia, i encara queda, costum d’anar de “Barracot” (els homes després de la collita i encambrada de l’arròs se n’anaven a descansar normalment per colles de feina o amics a les barraques o casetes que hi havia a la marjal) i allí era i és costum cuinar aquestos menjars però que a hores d’ara, rara vegada es cuinen al poble com a cuina diària. Ara és novetat el cuinar-los.

D’aquestos menjars podem destacar: Paella a la busca (quan anaven cap al barracot, només portaven l’arròs, l’oli i la sal. La resta era el que recollien pel camí com pardalets, granotes, bajoca, fesols, cebes, col… conforme l’època i mai era igual); Paella de fetge de bou (normalment quan portaven un bou de bon matí a sacrificar, l’amo del bou convidava als homes que li ajudaven amb aquesta paella); també Fetge, lleterola i entrevill tot fregit; Abadejo i ceba revolcà; l’All i pebre; Caragols (normalment moros) bé fregits només amb sal, amb abadejo o amb magre, embutit i tomata; típiques són les Caragoles (avellanencs) amb la salsa típica del poble; Arròs amb sèpia, faves tendres i tinta de sèpia o calamar; Arròs o fideus amb costelletes de porc i caragoles; Arròs amb fesols i abadejo; Arròs amb col; Fesols amb pata de porc, xoricets i botifarres; el típic “Potage” casolà…

Encara hi ha menjars que regularment sí que es cuinen com és l’extraordinària “Olla de nadal” o si passeu pel poble per Sant Antoni, us recomanem que proveu la Caldera, també anomenada “Olla junta” diferent del també típic “Arròs amb fesols i naps” ja que porta carn. Els cuiners del poble normalment les aconsegueixen amb molta qualitat. Altra cuina tradicional més corrent avui en dia és la paella amb totes les seus variants, Arròs al forn, Arròs a banda (normalment de carn)…

En quant a dolços, molt bo el satxí, les coques cristines, les coques escudellades, pastissos de moniato… però si busqueu alguna cosa diferent i típica, el que sí heu de buscar (que només el trobareu a Massalfassar i algun forn de la rodalia) és el “Rollet de Sant Blai” o coca de carabassa.

Festes

Parlant de festes, encara que el patró religiós del poble és Sant Llorenç, hi ha especial devoció al Crist de la Protecció, però com la festa que per gener es fa en honor a Sant Antoni, instituïda ja en 1630, i que recull tradicions ancestrals com són la foguera, les calderes…i la pólvora, el poble no en viu cap altra. La festa de Sant Joan celebrada pel solstici d’estiu ha funcionat al poble intermitentment fins que la Colla de Dimonis va decidir des de 1991 almenys celebrar i gaudir regularment la festa de la nit de Sant Joan. En quant a programació cultural, des de fa 9 anys, la Colla de Dimonis com a hereva de les iniciatives del “Gerc Llar” i el “Col·lectiu la Forana”, és la protagonista al poble. Destacant la realització juntament amb Tramús del “Cant al Ras” (Recuperació del cant rural i de taverna).

Esport

A nivell esportiu, al poble sempre ha destacat l’afició a la Pilota Valenciana. Veí del poble era el famós jugador dels anys 1930 En Jaume Costa i la tradició de jugar al carrer, molt arrelada al poble, ha continuat donant lloc a una de les majors i millors pedreres del joc aficionat al carrer. Prova d’aquest fet és que el poble té dos clubs independents i arribà a tindre 3 equips jugant al mateix temps a la divisió d’honor de la Galotxa. També podem nomenar les propostes esportives com campionats de futbet i frontennis, i un bon col·lectiu de colombaires.

Associacionisme

Així mateix, al poble podem trobar dos penyes taurines, i seguint tradició que hi ha al poble pel sainet, hi ha un grup d’aficionats que fan 2 ó 3 representacions anuals. A més està la programació de la Falla de la Plaça, les propostes de l’associació de les “Ames de Casa” i les dels Jubilats i Pensionistes, la Societat Musical de Massalfassar així com la Colla d’amics de la Bicicleta.

Enllaços sobre Massalfassar

La web de l’Ajuntament de Massalfassar
La informació oficial segons el CIVIS
Les campanes de l’església de Sant Llorenç
La platja segons el Ministerio de Medio Ambiente