Arxiu de la categoria: Activitats

Presentació del llibre Estiu de 1987. Dietari de Manel Alonso al Café L’Infern

El consell de redaccció de la revista L’Aljamia i La colla de dimonis de Massalfassar us conviden a la presentació del llibre:

Estiu de 1987. Dietari. de Manel Alonso i Català, que anirà a càrrec de l’escriptor Pasqual Mas i Usó.

L’acte tindrà lloc el pròxim dijous 15 de desembre de 2005
a les 22’30 hores
al café L’infern de Massalfassar
(just darrere de l’esglèsia)

“L’escriptor d’Almassora Pasqual Mas i Uso serà l’encarregat de presentar el pròxim dia 15 de desembre a les 22’30 hores, en el dinàmic i popular cafè L’Infern de Massalfassar, el llibre Estiu 1987. Dietari de l’editor i escriptor Manel Alonso i Català
Es tracta del primer dietari escrit per l’autor nascut a Puçol el 1962, (ell mateix ens confessa que en guarda d’altres al seu calaix) i com el seu mateix títol anuncia recull les vivències i pensaments d’Alonso durant aquella curta però intensa estació estival de l’any 1987, oferint-nos el retrat d’un jove poeta que cerca la seua veu i el seu espai dins del panorama literari valencià.
Estiu de 1987. Dietari ha estat publicat dins de la col·lecció Llibres de l’Aljamia, de la revista del mateix nom que edita des de fa prop de quinze anys l’Agrupació Cultural Vianants de Rafelbunyol i que dirigix Vicent Penya. En aquesta col·lecció recentment ha aparegut també el llibre Accions del pintor i poeta Manuel Bellver“.
(Publicat al Diari Parlem)

Garri a l’Infern

divendres 11 novembre – Café L’Infern
cicle Temps de Cançó – 23:30

Garri
[membre del COM] amb Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra

Torna a l’Infern l’antic membre de Tapineria, la mítica formació que enregistrà amb Pep Laguarda el no menys mític Brossa d’ahir. I torna per fer-nos un tast de les seues noves composicions: petites meravelles de cançó mediterrània adobades amb un bri d’aires californians.

LA MÚSICA EN VALENCIÀ: UN VALOR A L’ALÇA

És indubtable que la música feta en valencià viu un dels seus moments artísticament més interessants: i fora prou, per comprovar-ho, pegar una ullada a l’amplíssim catàleg editat conjuntament per l’Enderrock i l’Avanç.
Les propostes es multipliquen, els estils s’hi diversifiquen —del folk al pop, de l’ska dolçainer al nu metal més ortodox, de la cançó de tota la vida als experiments electrònics agosarats…—, s’enregistren més discos que mai i, fins i tot, es disposa d’espais propis a les ones radiofòniques: el recentment estrenat Zona V a Sí Ràdio —amb Vicent Contrí— i els deu minuts setmanals de què disposa qui subscriu al si de La Gran Evasión, un programa dirigit per Enric Lencina que emet la Cadena SER dissabtes i diumenges al migdia i que compta amb una audiència superior als 30.000 oients.
Per tot arreu sorgeixen noves apostes musicals i alguns veterans es reincorporen al moviment aportant la seua perspectiva històrica: és el cas del grup Adesiara, de Francesc Moisés, de Remigi Palmero, de Rafa Xambó o de Garri, que formà part de Tapineria i enregistrà amb Pep Laguarda el recentment reeditat Brossa d’ahir.
Aquest divendres 11 de novembre, i dins del cicle Temps de Cançó que organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar al Café L’Infern, Garri ens farà una mostra de les seues darreres composicions.
Garri és un cas certament singular: des de la seua reincorporació fa uns anys a la cançó, ha estat movent-se totalment al marge dels circuits comercials i la indústria musical. Disposa d’un estudi a casa seua on va enregistrant tranquil•lament les noves cançons —es diu que en té vora un centenar de gravades— i, quan li sembla escaient, edita una maqueta per distribuir-la als seus concerts. Diguem-ho ja: aquestes maquetes són petites joies d’orfebreria artesanal que tots els interessats en la música valenciana haurien d’intentar col·leccionar; cançons delicioses, interpretades amb una sensualitat i una serenitat encomanadisses, amb arranjaments molt treballats de guitarra —Josep Vicent Tallada— i harmònica —Samuel Iborra— que barregen influències mediterrànies i californianes com ja ho feien Pep Laguarda, Pau Riba, Jaume Sisa, Remigi Palmero o Juli Bustamante en les seues primeres gravacions. Garri és, com abans ho foren Òscar Briz o Pinka —autors d’obres mestres, com Pur desig i De cap, que han passat desapercebudes—, un dels petits tresors d’aqueix país invisible que roman ocult sota tones de ciment, palaus de les arts, copes amèriques i polítics moralment i intel•lectualment indigents.

Josep Vicent Frechina

Tornallom: un documental sobre la lluita de l’Horta de la Punta

Café L’Infern – Massalfassar
dijous 3 de novembre – 22:00

Anar “a tornallom” és quan els llauradors s’ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d’un, demà al de l’altre i així successivament.
Tornallom és el nom d’un documental que narra la lluita que a La Punta van mampendre en comú joves vinguts de la ciutat i els veïns de tota la vida, per la defensa de l’horta.

A tornallom té una duració de 48 min i deixa alguns interrogants que conviden a fer un col·loqui posterior. No té cap productora ni entitat financera que el recolze, l’edició de 1000 còpies en DVD, està autofinançant-se mitjançant la venda anticipada de bons que després es canvien pel DVD.

La Punta, breu història
La Punta, zona d’horta situada al sud de la ciutat de València, entre les poblacions de Natzaret i Pinedo. Declarada al PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de l’any 1987 “Zona Agrícola d’Especial Protecció” pel seu valor patrimonial i per fer de barrera urbanística al Parc Natural de l’Albufera i el Saler.
A l’any 1993 els veïns i veïnes de La Punta s’assabenten de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), un projecte d’expansió del Port que amenaça el seu territori. Comencen a reunir-se, s’organitzen creant una associació veïnal “La Unificadora” i decideixen lluitar per romandre en la seua terra i preservar la seua forma de vida.
A l’any 2000, el veïnat necessita ajuda per a defensar el territori i decideix oferir unes poques cases que havien quedat buides, al vendre-les els seus propietaris al port, a gent jove de diferents col·lectius de la ciutat, per a que hi vagen a viure. Els joves acudeixen i participen en la vida de l’horta: rehabiliten les cases, llauren camps i col·laboren en la lluita.

La Punta hui
Entre setembre de 2002 i març de 2003, es va dur a terme la major part dels desallotjaments i enderrocs de les cases de La Punta per tal d’executar la ZAL.
Al moment dels desallotjaments, les administracions competents (Port, Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Foment), no van preveure la construcció d’un poblat per tal de reallotjar els afectats de la ZAL, i els van oferir pisos de l’IVVSA (Institut Valencià de la Vivenda), en diferents barris de València i pobles dels voltants distants entre si fins 40 Km.
Les famílies afectades no acceptaren aquesta solució de l’administració i optaren per buscar-se vivendes, en la seua major part de lloguer, a les poblacions més properes de Natzaret i Pinedo.
Mentrestant, s’havien d’anar construint les vivendes definitives (cases de “retorn”). Han passat ja 3 anys i aquestes encara no s’han adjudicat, ni s’han construït en quantitat suficient per a cobrir les necessitats reals dels afectats.
El projecte de la ZAL, preveu la construcció de 2 grups de vivendes de “retorn”. Hui, únicament està construint-se el primer grup i no en la seua totalitat: 11 vivendes no estan construint-se degut a que ho impideix una torre d’alta tensió de la companyia Iberdrola.
En quant al segon grup de vivendes, no existeix encara projecte. Això vol dir que tan sols una part dels afectats podran “retornar”, mentre que la resta hauran de continuar esperant en les seues cases provisionals de lloguer per un temps indeterminat.
Els afectats de la ZAL, tenen dret preferent a la compra de les vivendes de “retorn”, es a dir, amb els diners de la indemnització han de comprar la nova casa al preu que estableix l’administració, el qual va augmentant amb el pas del temps. En aquest moment, malgrat el Tribunal de Justipreu ha dictaminat augmentar la quantitat de la indemnització inicial, en la majoria dels casos els diners no són suficients per a comprar la nova vivenda.
Seguint la seua política, el SEPES (agent expropiador del Ministeri de Foment) ha començat a impugnar les sentències del Tribunal de Justipreu, perquè les quantitats aprovades els semblen massa elevades.
Esperem que aquest documental servesca per a mantindre la memòria de La Punta, com a denúncia de l’actitud irrespectuosa de l’administració cap a la cultura i les persones, i com a eina de discussió i mobilització.

Us esperem.

I Festa dels Sabors de la Terra

Café L’Infern – Massalfassar
dissabte 15 d’octubre – 21:30

El Café L’Infern convoca una nova temporada d’intensa activitat cultural que s’iniciarà amb la I Festa dels Sabors de la Terra, una presentació de la forta aposta del local pels nostres menjars, les nostres begudes i les nostres músiques.
Els assistents (prèvia adquisició del ticket de degustació: 10€), podran tastar les tapes de creació pròpia inspirades en els sabors tradicionals i els productes de l’Horta, fruir dels vins del País i continuar després la festa amb música feta exclussivament en la nostra llengua i seleccionada expressament per a l’ocasió.
No deixeu passar l’oportunitat i acudiu a la Festa!
Seguirem informant.